Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar la teva navegació amb finalitats estadístiques i de personalització. Fes clic a configurar cookies per personalitzar les cookies o a Acceptar per acapetar totes les cookies.
Configurar cookies    ACEPTAR
BLOG
El BMP al día
‹ LLISTAT D'ARTICLES
25 de setembre de 2018
Compravenda d'habitatges: 5 anys d'auge, però lluny de la bombolla

Una sola dada cal per evidenciar la vitalitat del mercat de l'habitatge a Espanya: portem 5 anys i mig de creixement pràcticament constant i amb percentatges de dos dígits. En l'últim any, l'alça s'eleva fins el 16,2%, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Amb aquestes xifres, no falten veus que denuncien la formació d'una nova bombolla immobiliària, com la que es va produir a principis de segle i va esclatar fa poc més d'una dècada. Però una anàlisi detallada de les dades -sempre objectives- desmenteix tal afirmació.

Per començar, cal assenyalar que la xifra mensual rècord aconseguida al gener de 2018 es va establir amb 47.289 operacions de compravenda d'habitatge (al juliol, tercer millor mes de 2018, el volum va ser de 45.900). En el cim de la bombolla, al gener de 2007, les compravendes van ser de 83.713. És a dir, l'activitat actual del mercat registra uns nivells un 44% inferior a la de llavors. Encara mantenint creixements interanuals superiors al 10% es trigaria més de 60 mesos per arribar als volums d'aquella època. Si tenim en compte, a més, que després d'aquests últims 5,5 anys de recuperació, la corba de creixement tendeix a aplanarse, es pot asseverar amb tota rotunditat que de bombolla, gens de res.

Més encara, si limitem la comparació a l'obra nova, la conclusió resulta avasalladora. Al gener de 2018 es van comprar 8.272 habitatges nous, exactament una quarta part de les 33.480 que es van transaccionar al gener de 2007. Així que el perill que podria suposar un nou esclat inflacionari per als diferents actors del mercat (promotors, financers, compradors…) està molt, però que molt lluny de ser una realitat.

Altres magnituds confirmen les anteriors assercions, i posen de manifest que l'actual creixement del sector és sa i pot ser sostingut en el temps. Per exemple, el relatiu als habitatges iniciats. Fent benchmarking amb Europa es pot observar que el nombre de visats d'habitatges a Espanya durant 2017 (últim exercici complet) va rondar els 75.000. Això suposa 1,60 visats per cada mil habitants, lluny dels gairebé 4 de la mitjana europea i molt lluny dels 6,4 de França, per parlar d'un veí proper. Per situar-nos millor: en 2006 es va visa 865.000 pisos, un 1.150% més que en 2017 (els visats indiquen el comportament del mercat en el curt termini).

La solidesa del mercat de l'habitatge està fora de dubte. No existeix globus algun que punxar. L'única amenaça que podria albirar-se seria la més ràpida recuperació del preu, afavorida sens dubte pel baix cost del finançament. Però fins i tot aquest feble risc ha de posar-se en quarentena: d'una banda, perquè la previsible pujada dels tipus d'interès tendirà a minorar el preu; per una altra, perquè per ser justs i objectius -que d'això tracta la present anàlisi- convindria recordar que un 16,8% de l'augment del preu al sector correspón a la inflació de la últim dècada. En termes reals, els increments de valor dels immobles tampoc han arribat, ni molt menys, als nivells de 2007.

Compravenda d'habitatges: 5 anys d'auge, però lluny de la bombolla
Del 4 al 7 de novembre
Recinte de Montjuïc - Plaça Espanya de Fira de Barcelona
BMP 2020
Consorci ZF Internacional SAU
Tel.: +34 93 223 40 50
Email.: bmp@zfbarcelona.es
El BMP està organitzat per:
www.bmpsa.com © BMP Avís legal